“Allò ideal per guanyar molts diners és ser el cap (el superhit) i la cua (la peça destinada a un públic més concret”

“Allò gratis no és un negoci en sí, sinó que és marketing a cost zero per a l’empresa.”

“Un petit percentatge d’un gran número és un gran número.”

Totes aquestes sentències estan extretes de l’entrevista que la contra de la Vanguardia ha realitzat aquest últim dissabte de novembre al nostre admirat Chris Andersen, creador, entre molts altres conceptes, de la teoria de The Long Tail.

Després de llegir l’entrevista els ulls m’han brillat, i sincerment m’he sentit força satisfet. Aquesta sensació ha estat causada pel fet de saber que la nostre professió pot trobar, en aquest nou concepte de negoci que es divisa, una oportunitat perfecte per a donar un cop a la taula i reposicionar-se com a tal. Com si es tractés d’un canvi estratègic d’una marca. Sense por. Evitant caure en romanticismes creatius. Eliminant antics vicis més típics de la televisió en blanc i negre. Sabent que hi ha una nova realitat.

Simplement donar una passa endavant i presentar nous projectes que aprofitin el suport digital i el seu funcionament. Acceptant que és un bon moment per aprofundir en la segmentació dels públics, tot esborrant la idea utòpica de voler arribar a tothom.

Televisió a la carta, Podcasts, videojocs interactius, xarxes socials… són uns suports molt vàlids i efectius perquè anunciants i  agències vegin que el futur està en les minories, que són finalment qui compren els seus productes.

Ara només falta que això sigui una realitat incontestable.

SALUT!

Google no para, i fa poc acaba d’anunciar que posarà a disposició dels internautes el fons fotogràfic de la revista yankee life. Sense cap mena de dubte una gran notícia. No només per la gran quantitat de fotografies, uns 10 milions, sinó per la importància històrica de moltes d’aquestes imatges.

I és que sembla que en els últims temps l’arca dels records dels mitjans de comunicació de sempre es van obrint. Fa unes setmanes era La Vanguardia qui obria la seva hemeroteca dels 127 anys d’història del diari barceloni. Al mateix temps la Generalitat ha obert els arxius dels diaris que es van publicar durant la República. I què dir de TV3 i el replantejament de la seva oferta audivosual a 3 a la carta, oferint tots els programes que s’emeten a la xarxa.

Benvinguda sigui aquesta obertura i les que vinguin (si es que vénen).

SALUT!

Ah! a partir d’aquí és quan he començat a fer suposicions i, ho reconec, he malpensat (potser massa). En els últims anys, sobretot en aquest últim, tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò del fenomen de les xarxes socials i, més concretament, en la líder i més completa: Facebook. Si ets un periodista especialitzat en tendències interactives i no parles del Facebook no ets ningu. Això ha fet que, setmana rere setmana, qualsevol notícia que afectés l’àmbit de les xarxes socials s’hagi convertit en un motiu de discussió i anàlisi. Discussions que fan referència a la privacitat dels usuaris, és a dir un qüestionament del sistema i un mal de cap per a Facebook.

La pregunta és: li interessa a Facebook que l’opinió pública qüestioni els seus parametres de privacitat? La resposta és un no rotund. Però una altra pregunta més adient seria: pot ser positiu per a Facebook la detenció i mediatització d’una xarxa que es dedicava a enviar spam a través de la seva xarxa? La resposta és un no, però aquest cop molt menys categòric. M’explicaré. La implicació de Facebook en la denuncia de correu intrussiu pot considerar-se com una estratègia per tal de reposicionar el moviment, situant-lo més proper a les tesis que neguen una manca d’implicació per salvaguardar la privicitat del propi usuari. És a dir, aprofitar una debilitat per reposicionar-se i mostrar una imatge de control i respecte a la privacitat dels seus membres.

És una teoria.

SALUT!

Instructables: si ets d’aquells que està fart que arribi nadal i no saber què regalar al teu amic invisible, aquesta web és ideal. Et dona idees útils per la realització de regals manuals i originals. L’interessant d’aquest site és la filosofia DIY (do it yourself), doncs mostra d’una manera molt gràfica com poder realitzar el procés de creació, pas per pas.

Scribd: el youtube dels documents o, segons com es vegi, un rincón del vago modernitzat. Et permet trobar qualsevol qüestió relacionada amb textos, ja queté una gran quantitat de llibres, col·leccions, treballs, tesis i publicacions sobre diferents temes. Una altra qüestió és preguntar-se és si adquirir de manera gratuïta

ehow / wikihow: pàgina freak pels freaks que vulguin buscar respostes a preguntes freaks. Una Freakypèdia.

Urban dictionary: eina que et permet conèixer nous mots que sonen pel carrer i el seu significat. El contingut de la web prové de paraules trobades a la bloggesfera i la participació dels usuaris. Una web per aquells que els moli ser cools (que no vé de cul) i està a l’última en el món del lèxic que se sent per aquests mons.

Sidereel: site idoni per fans de les sèries americanes. T’enllaça directament amb pàgines web legals que les emeten online de manera legal. De pas et facilita la sempre pesada feina de buscar la web que et mostra un link amb una url extranya.

Ara falta veure si la popularització d’aquests sites esdevenen un bon espai per realitzar publicitat

SALUT!

Amb ulleres de sol i banyador, tan Sergey Brin y Larry Page passen revista i busquen propostes noves que poden fer créixer o no el seu negoci, i de pas incrementar més el nombre de vises ors que habiten a les seves carteres de mà. De sobte, un dels treballadors des de les oficines de Nova York salta i proposa que es podria relacionar el risc de la plaga de la grip en relació al nombre de recerques de la paraula a Google. És a dir un recurs que permetria conèixer les tendències de la plaga en els diferents àrees del EE.UU.

A l’escoltar la proposta tothom calla. No saben què dir. Fins que un dels dos “capos” de la companyia diu un “ok!”. Tothom es mira a través de les pantalletes i pensen que en Larry s’ha passat en la quantitat de Cachaça de la Caipirinha que ha begut. Però qui mana, mana i no hi ha discusió. Després de crear el cercador més intel·ligent, comprar youtube, crear mapes animats…. va i en Larry dona l’ok i cumplirà un dels seus somnis: convertir el seu negoci en una possible eina mèdica.

Aquest és una reconstrucció totalment inventada de com va ser l’aprovació creativa de la nova eina de Google: el flu trends, penso que està molt bé buscar noves eines que millorin google però fins a quin punt aquestes innovacions són útils? Es tracta d’una millora de les solucions que dóna google o una simple arma de Marketing?

Francament a mi m’és igual, però això sí quan passo una grip l’únic que vull és baixar el mercurí del meu termòmetre isortir del llit.

Internet ha canviat molt en els últims 5 anys. En primer lloc, perquè hi hagut un procés lògic de popularització, molt lligat a la reducció de  tarifes de contractació que ha suposat un increment dels internautes. La xarxa, a diferència d’altres mitjans, no entén de classes (que consti que aquest comentari no vol ser classista). A aquest fet li hem de sumar la revolució de la web 2.0 on, com sabem, tot usuari pot publicar qualsevol contingut a la xarxa. Des del president d’una multinacional, fins al meu cosí de 13 anys.

Ho accepto “we are the web”. Amb aquesta afirmació, però, també estem incloent l’innocent del meu cosí i els seus amics d’escola. Vull remarcar la paraula innocent, perquè per molt madur que sigui un nano de 13 anys és una persona molt més tendre i influenciable que un major d’edat. Actualment si ets un teen i no tens un space, un compte al hotmail per poder txatejar pel messenger amb els companys de classe, un fotolog per penjar perides sobre les dèries que tens i un perfil al facebook per penjar les teves fotos que fas quan vas a la discoteca light, directament no ets NINGÚ. Les tendències canvien, però fins a quin punt aquest canvi és positiu pels adolescents actuals? Passen els adolescents masses hores navegant per la xarxa? Falla la web o bé són els valors de les noves generacions que fan un ús inadequat a les eines del 2.0? Hauria d’haver-hi més filtres d’edat o bé haurien de ser les famílies que exercissin  aquest paper doctrinari?

La resposta no la sé, però el que sí que sé és que hem d’actuar d’alguna manera per prevenir crims com el de la nena (vull remarcar la paraula nena) de 14 anys de Ripollet que, per una actualització al seu fotolog, va “ofendre” a un company de classe i aquest, sense més, la va matar. Alguna cosa falla, i ja seria hora que la societat ens féssim algun replentajament dels valors i evitar una criminalització injusta d’una eina tan profitosa com internet.

SALUT!

Aquest és un exemple de com Internet es pot convertir i es convertirà en el mitjà idoni per invertir en publicitat. Però penso que s’ha de lluitar perquè aquesta publicitat sigui afectiva, intentant reduir la intrusitat durant la navegació i permetent que l’usuari pugui decidir què vol visualitzar. Per això, penso que els banners han perdut la seva funció a la xarxa, donant pas a altres tipus de publicitat més afectives com és el cas de les campanyes virals.

Aquesta campanya és una iniciativa interessant perquè t’endinsa dins del món dels virus a través d’una creativitat interactiva que pretén ser viral, és a dir, que vagi passant de internauta a internauta. En definitiva: una campanya per atrapar-se durant un moment i després quedar-te a la cadira de l’escriptori refelxionant sobre les possibilitats de la xarxa a l’hora de fer una publicitat diferent a la convencional.

Evidentment no us diré què s’anuncia, Ho haureu de descobrir a aquí i atrapar-vos en aquest món viral.

SALUT!

El Twiter Vote Report és una xarxa de voluntaris de creadors de software, disenyadors i altres col·laboradors que, mitjançant la tecnologia mòbil, controlaran la transperència electoral en les eleccions dels Estats Units que se celebren demà. De fet, qualsevol persona podrà participar i denunciar irregularitats mitjançant twitter, sms, telèfon o Iphone i Android.  Amb aquesta iniciativa es pretén evitar la fiscalització de vots i incidències que puguin ser suspitoses d’una conducta irregular dels comicis. Perquè els gestors del sistema calssifiquin les incidències dels votant, només es demana que aquests introdueixi una paraula clau abans del missatge que vulguin publicar. A més, la pàgina web és de fàcil navegabilitat, ja que mitjançant un mapa dels diferents Estats et permet conèixer les incidències d’una manera més directa i glocal ja que, en un sol click, pots passar d’Illynoys a Missoury, millorant el sistema farregós i generalista de les grans Networks (CNN, FOX…) que només recullen incidències dignes a ser notícia, és a dir, només aquelles que els corresponsals que tenen repartits pels diferents estats han pogut viure.

És clar que a aquest sistema d’alertes també es poden filtrar informacions falses que puguin generar una certa confusió als usuaris, però és evident que també pot esdevenir una bona manera de mantenir informat a l’electorat en termes de transparència del sistema elctoral sempre complex i conflictiu que cada 4 anys regne als EE.UU. I és que aquesta eina novedosa és un clar exemple de com la web 2.0 ha considera els usuaris com els autèntics protagonistes de la xarxa, convertint-los, fins i tot, en informadors i, en aquest cas, senejadors del sistema democràtic.

Quina bona notícia!

SALUT!

Generalment l’ésser humà es carecteritza per ser inconformista. Un cop hem descobert el foc, avancem i arribem a la conclusió que el foc també serveix per coure aliments. En el cas d’Internet podríem dir que passa el mateix: va començar com una petitat flama que encenia el túnel pseudodesconegut de les telecomunicacions. Ara aquest tunel s’ha obert i a permès descobrir noves grutes que fan que sigui molt difícil de preveure com es navegarà per Internet d’aquí 20 anys.

I és que la web 2.0 també evoluciona, fins el punt que els grans gurús d’Internet pronostiquin que, en un futur no molt llunyà, la interacció a la xarxa serà diferent a l’actual. En què diferirà? Principalment, diuen que la xarxa es transformarà en una base de dades, de tal manera que es permetrà fer els continguts accessibles a través de múltiples aplicacions, es milloraran les tecnologies d’intel·ligència artificial, es promouran la web semàntica, la web Geoespecial o la web 3D.  Una evolució que convertirà internet en un hipermitjà encara més intel·ligent.

La clau per aquest canvi raurà, sobretot, en l’evolució de la web semàntica que permetrà convertir la informació en coneixement, ordenar i classificar els continguts de la web perquè els ordinadors siguin capaços d’interpretar-los i prendre decisions del creuament de dades. Per exemple, això permetrà que la cerca de continguts a Internet estarà adequada als gustos de l’usuari, permetent que els resultats siguin al gust del consumidor.

Però a aquest futur excitant, també hi ha algunes hombres que fan que hi hagi un cert escepticisme en relació de la ja anomenada xarxa del coneixement. A part de la dificultat d’etiquetar tota la informació i aconseguir que totes les tecnologies ho facin possible, els experts consideren que s’hauran de resoldre els estandards del llenguatge que s’utilitza per nombrar tot el gruix d’elements que formen el ciberespai.

És a dir, una evolució lògica que fa que sigui difícil de pronosticar si després de la web 3.0 hi haurà la 4.0, 5.0. Qui ho sap…

SALUT!

(no cal dir que això només és un aperitiu)